Projectes

El 2013 en David forma aquest trio per a investigar i oferir la seva visió més personal de la música.
Aquesta és una formació sense instrument harmònic, on la melodia, la polirítmia i la improvisació dels 3 músics tenen importància a parts iguals, eines que utilitzen per a cercar diferents girs i textures. El swing, el groove, el free, la improvisació col·lectiva o utilitzar ritmes i compassos més propis d’altres estils són ingredients que acaben de confeccionar el vestit i la música que ofereix el trio.
Malgrat el repertori evoluciona constantment, en David manté els originals com a premisa, afegint també alguna versió i algun standard que porta al seu terreny conferint-hi un altre aire.
El 2014 edita l’àlbum Cap al Capvespre (Quadrant records), que rep bones crítiques i que gira per la geografia catalana, al Festival de jazz de Vic o al Jamboree de Barcelona entre d’altres.
Des de la presentació de Cap al capvespre el trio incorpora la poesia a les seves actuacions, intercalant poemes a mode de petits interludis o com a font d’inspiració per algunes improvisacions.
Gràcies a la inquietud dels 3 músics, el trio està en constant evolució, sempre investigant, arriscant i cercant nous colors. La comunicació, el talent i l’energia dels tres músics fa que no hi hagi un concert igual.

Des de jove David Viñolas s’ha sentit atret per la illa de Cuba, la seva cultura i especialment el gran ventall de gèneres musicals que aquesta terra ha donat al llarg de la seva història.

En la seva època d’estudiant va començar a tocar i aprendre d’aquests estils de la mà dels seus professors i de grans mestres amb qui va poder compartir algunes classes com Enildo Rasúa, Calixto Öviedo o Ernesto Simpson.

Durant un viatge a la Havana el Gener de 2018 va poder aprofundir més en la música afrocubana de la mà de Ruy Lopez Nussa i va contactar amb l’escena musical Cubana, amb la que ja no ha deixat de tenir contacte.

Arrel d’aquest viatge, David Viñolas va ser convidat a participar al 34 Festival Internacional Jazz plaza 2019 i ho va fer acompanyat per aquestes dues estrelles de la música cubana i el jazz.

David Viñolas cuban trio no pretén ser un trio de jazz cubà, tot i que els elements de la música afrocubana hi són ben presents i s’utilitzen amb total naturalitat. La música resultant és un creuament d’aires d’un jazz de caire més Europeu i mediterrani amb els colors i la calidesa que hi aporten els estils afrocubans: composicions originals, standards i alguna melodia tradicional acaben de confeccionar el seu repertori, tot mesclat de la forma més homogènia possible com si d’un bon daiquiri es tractés.

Nucli Trio és una formació de jazz originalment inspirada en el càlid so delsclàssics guitar trio dels 50’s i 60’s, que ha anat evolucionant cap a altres horitzons, treballant estètiques i sonoritats més modernes sense deixar de banda la tradició Jazzística. El seu repertori es vesteix de estàndards de jazz i temes originals dels 3 membres del grup.

Actualment Nucli Trio és grup resident a la Jazz Cava de Vic on hi actua mensualment i en cada concert que hi fa convida un músic del territori i conjuntament confeccionen un repertori pensat per a la ocasió, influenciant-se i nodrint-se de tots ells; en aquestes sessions han passat músics com Raynald Colom, Adrià Plana, David Nuri o Marta Roma entre d’altres. Després d’uns quants mesos d’actuar amb diferents convidats, el grup exporta aquest format a altres escenaris convidant a cada concert a algun músic local de l’escena Jazz fent així de cada concert una ocasió única de trobada i inspiració mútua.

Aquests dos músics amb amplia trajectòria i experiència en infinitat de projectes diversos fa anys que es coneixen, però més enllà de tocar informalment en algunes sessions no ho havien fet mai en un projecte comú tot i que les ganes fa molt temps que existien. Frederic Mompou i Béla Bartók han resultat ser el catalitzador d’aquesta trobada.

El músic i compositor Sergi Sirvent, des de la seva època d’estudiant s’ha sentit molt afí en l’obra d’aquests compositors i en la forma d’entendre la música.

Viñolas per la seva banda, des de fa uns anys s’ha sentit atret per la corrent estètica de finals del segle XIX i XX, el que el va portar a descobrir aquests compositors que el van captivar des del primer moment.

La confluència i la visió que tenen ambdós artistes de l’obra d’aquests compositors els ha portat a rellegir algunes de les seves peces i imprimir-hi la seva visió particular mitjançant el llenguatge del jazz i la improvisació.

En David, a través de la bateria com a únic instrument solista, es despulla i ens mostra una de les seves facetes més personals i proposa un repertori obert i arriscat, que en cada concert és diferent, on la improvisació i el free juntament amb l’exploració de la bateria com a instrument solista tenen un pes important. El repertori es basa en una sèrie de motius melòdics i rítmics, escrits prèviament que en David va desembolupant i que es van enllaçant uns amb els altres a trabés de paissatges sonors mitjançant anvients i textures ,creant així un concert amb música sense solució de continuïtat. El so, la polirítmia, la melodia, el silenci, el caos, l’energia, ETC són alguns dels ingredients que estan presents en el viatge sonor que ens ofereix des del seu instrument.